DOSSIER LGTBI+ DE LA REVISTA «EL MÓN D’AHIR» a RAC1

El divendres 8 de maig, Toni Soler, director de la revista «El Món d’Ahir», ha estar al programa de Marc Giró «Vostè primer», per parlar del dossier sobre la cultura LGTBI+ que surt al número actual de la seva revista. I és clar, com que hem col·laborat en aquest excel·lent projecte, amb el reportatge «L’odissea LGTBI a la Barcelona del segle XX. Del Xino al Gaixample», no podem evitar deixar-vos tot el que va dir sobre aquest «tros» d’història, cultura i periodisme en paper. Perquè, no ho oblidem, el paper segueix tenint un paper a la història!

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Un relato de la ruta lgtb de Barcelona, diferente

Un nuevo relato de nuestra ruta: en mapa interactivo que seguiremos ampliando y completando. Para seguir creando una geografía lgtbi de Barcelona.


Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Nuestra visita al «Plurals i Singulars», de Ràdio 4

En el programa d’avui, fem una ruta pels espais que han protagonitzat la història LGTBI de Barcelona: el Paral·lel, el barri Chino, la Raval, la Rambla… i recordem figures històriques com Terenci Moix, Ana Maria Moix o Ocaña. Ho fem amb les periodistes i historiadores Thais Morales i Carme Pollina.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

20 años sin Madame Artur

Ja fa 20 ays que Madame Artur ens va deixar. Degà del transformisme s a Barcelona,  Madame Artur, que es deia Modesto Mangas, va néixer l’any 1923 a Villavieja de Yeltes, un poble de Salamanca, i va començar la seva carrera com a imitador d’estrelles en un cafè de Salamanca amb el nom artístic inicial de Modesto de la Alhambra. Als anys quaranta va actuar a Madrid i va viatjar a París, d’on va treure el nom artístic definitiu després de conèixer el cabaret de trans més famós de l’Europa d’aquells anys: Chez Madame Arthur.
Va tornar a Espanya i va intentar guanyar-se la vida al món del music-hall en un moment en què els salaris eren tan miserables que havia de completar els ingressos alternant amb clients de les sales on actuava. Al cap d’un temps, la seva mare, a qui ell adorava, va caure malalta, i seguint els consells d’un frare dominic amic de la família, va decidir deixar la nit.

Va traslladar-se a Madrid, on va treballar d’ajudant de cambra del ministre de Governació franquista Camilo Alonso. Va passar set anys al seu servei. Però després d’una visita del polític franquista al doctor Arruga, a Barcelona, Modesto va descobrir l’ambient de la ciutat. Així, un dia que es va discutir amb la cuinera va decidir marxar de la casa del ministre, canviar l’uniforme d’ajudant de cambra per les plomes i tornar al món de l’espectacle. El periodista Màrius Carol explica com va anar tot plegat:
«Las cosas resultaron así de fáciles: Modesto fue a Barcelona a coger el tren para Madrid y en la estación se encontró con un grupo de artistas que acababan de llegar para intervenir en un espectáculo musical. Eran Esperanza López, Angelines Navarro y una hermana de Gloria Lasso, con las que había compartido camerinos y escenarios. Le recomendaron a un empresario de la noche barcelonesa y así, tras siete años siendo la sombra de un ministro, se convirtió en presentador del cabaret Gambrinus».

Quan el Gambrinus va tancar, l’any 1973, Madame Artur va passar al Barcelona de Noche, on el va veure actuar un espectador de luxe: Federico Fellini, a qui anava dedicat el show que representava aleshores, «Las noches de Cabiria». El director italià va quedar tan fascinat pel personatge que el va anar a veure al camerino i el va felicitar, visiblement impressionat.
Madame Arthur és un cas curiós i contradictori, perquè, malgrat que va tenir problemes amb la policia, i tot i haver desafiat les normes de gènere durant el franquisme, el dictador li va concedir la Medalla del Mérito al Trabajo. L’artista ho explicava així l’any 1983:
«Con Franco yo llevaba más joyas y más pieles, y me dio esa medalla. Pero la única vez que he estado en la cárcel fue también con el franquismo, cuando me detuvieron y juzgaron por escándalo público, que me llevó a la cárcel dos meses. Era un día de Navidad y yo había bebido un poco más de la cuenta. Salí al Paralelo para ir a felicitar a las amigas de otra sala de fiestas, y allí mismo me cogió la policía».

I ja que estem al Gambrius, no està de més recordar que pel seu escenari va passar també Coccinelle, a qui Madame Artur es va referir en unes declaracions en las que recordava l’època daurada del Gambrinus: «Qué tiempos fueron aquéllos. No cabían los coches en la calle. Era un éxito fabuloso y se trajeron las primeras figuras internacionales, que sí tenían de todo, arte, belleza… La Coccinelle, qué quieres que te diga, hoy es un mito… Entonces era una belleza que se acababa el mundo. ¿Me entiendes? No había personaje del mundo que pasara por Barcelona y no fuera al Gambrinus».

-La fama de Coccinelle-

Quan Coccinelle va aterrar al Gambrinus a finals dels seixanta, ja era una celebritat i una artista molt famosa, perquè havia estat la primera francesa famosa en canviar de sexe. Havia nascut el 1931 com a Jacqes-CharlesDufresnoy, i a les seves memòries va confessar que des que tenia 4 anys ja sabia que era una dona.

L’any 1958, quan ja feia cinc anys que havia debutat al Chez Madame Arthur de París, es va sotmetre a Casablanca (Marroc) a una operació de vaginoplàstia per canviar de sexe. Amb el nom que va adoptar, Coccinelle, que vol dir “marieta” en francès, va debutar a Espanya a finals dels seixanta actuant en locals como el Saratoga, a Madrid. Però on es va quedar més temps va ser al Gambrinus; allà els seus espectacles deixaven al públic bocabadat, i entre els espectadors no hi faltaven membres il·lustres de la burgesia catalana.

 

Publicado en Barcelona, Barrio Chino, Cabarets, Espectáculos, lgtb, Transexualidad, transformismo | Etiquetado , , , , , | Deja un comentario

GENT DE PLOMA I MARABÚ: una invitació a recórrer la història lgtb+ de Barcelona

“Gent de ploma i marabú. Una geografia lgtb+ de Barcelona”.
El libro ha llegado a buen puerto. Después de recorrer el Chino y sus oscuras callejuelas, de tomarse algo en la Plaça Reial y seguir subiendo hacia Gràcia, pasar por Member’s, echar un vistazo al segundo piso de Martin’s y bajar al Gaixample para de colarse en una carroza del Pride y asistir a una fiesta del Circuit, “Gent de ploma i marabú” os espera en vuestra librería.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario